Ahir en Chamoco em va ensenyar les divisions que havia fet. Em va sorprendre la manera de fer-les. Li vaig demanar que m'expliqués el mètode i, de fet, era tan vàlid com el que jo li havia ensenyat. Em va dir: "Fa quinze dies tenia molta por. Creia que no me'n sortiria, que ja no podria aprendre més, que potser era massa difícil per a mi". "Què hi ha darrere aquesta por?"- vaig pensar. "La por de no sortir-se'n en el nostre país? De tornar derrotat a casa? De no aconseguir mai els papers? De què qualsevol dia els hi demanin i l'expulsin?". Però en Chamoco, almenys en les divisions, se'n va sortir i em va ensenyar una nova manera de fer. Em vaig adonar de com, al meu cervell encotillat, li costava seguir el seu mètode personal. I el vaig admirar i felicitar. No hi ha una única manera de fer, ni una sola de correcta.
Què té a veure això amb els mapes conceptuals? Bé, jo també pensava que no me'n sortiria tan fàcilment. Havia intentat fer-ne un en l'assignatura d'Interculturalitat i educació i vaig acabar dissenyant-lo amb el Word. Buf, quina mandra ara aprendre un programa nou!! I tan malament que vaig de temps!! Però ja el tinc mig fet i ara el trobo senzill i estic contenta. Com en Chamoco.
M'ha encantat el paral·lelisme que has fet amb l'experiència que has tingut amb el teu alumne.
ResponderEliminarJo també vaig fer servir els mapes conceptuals per a l'assignatura de Psicologia de la Instrucció i recordo que em va costar molt...ara no trobo el moment de posar-me. Espero trobar la voluntat necessària aquest cap de setmana! Faré com el Chamoco!