martes, 19 de abril de 2011
sábado, 16 de abril de 2011
PAC 1.3 SÍNTESI
De què partia (coneixements previs): Abans llegir l’article de Domènech i Tirado tenia una visió, d’una banda, negativa sobre la influència de les noves tecnologies en la societat i, de l’altra, poc clara sobre la relació existent entre societat, ciència i tecnologia. Estava clar que hi havia una relació entre elles, però també em resultava evident que anar-se posant el dia de tots els avenços de la ciència i la tècnica que afecten la nostra societat i, en el nostre cas, l’educació, requereix un esforç i un canvi conceptual important per a posar-se mans a l’obra i intentar estar preparat per als nous plantejaments que les TIC, en particular en el camp educatiu, representen. A més, introduir canvis planteja el problema de fer-los efectius i, per part de les persones i institucions, la resistència al canvi no ajuda a què el procés s’acceleri, sinó que provoca conflicte entre la velocitat externa del canvi i la que personalment podem assumir. Un exemple el tenim en el moment actual en què les situacions de crisi provoquen la necessitat d’una resposta ràpida davant les oportunitats que poden aparèixer. Repassant el qüestionari inicial, veig que hi ha idees que encara mantinc, que defenso i que intento incorporar a l’aula. En són un exemple els ítems següents: Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors, els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement, la tecnologia es basa en la ciència y no és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds, les aules de la UOC són comunitats d’aprenentatge i els debats virtuals aporten benefici personal. En el camp de la TE, ja tenia més dubtes i per a clarificar-los i reflexionar sobre la interrelació CTS, va començar la feina amb la lectura del mòdul, de l’article de Domènech i Tirado i els debats proposats. 1.2. Lectura de l’article de Domènech i Tirado
LECTURA DE L'ARTICLE DE DOMÈNECH I TIRADO, DEL MÒDUL I INICI AL DEBAT
Amb la lectura de l’article, em vaig adonar que la relació entre Societat, Ciència i Tecnologia era més complexa del que en primera impressió m’havia semblat i que hi ha diferents postures que consideren aquesta relació de manera contraposada. Aquest article em va resultar fonamental per a poder reflexionar les meves aportacions posteriors al debat proposat pel consultor i, a més, haver de realitzar un mapa amb les idees principals em va ajudar a entendre i estructurar mentalment els conceptes que hi apareixien i, en comparar-lo amb el mapa d’avaluació inicial, en aquest es completava millor la interrelació CTS.
En l’article, s’afirma que la Ciència i la Tecnologia s’interrelacionen per a donar pas al coneixement i l’exemple de Galileu va ser, en el meu cas, molt aclaridor per entendre millor els arguments que els autors proposaven. En segon lloc, analitzant les relacions entre Ciència i Societat, Domènech i Tirado conclouen que el coneixement científic es veu fortament influenciat pel context social específic i, finalment, analitzant la relació entre Tecnologia i Societat, es valoren les aportacions de sociodeterministes i tecnodeterministes i es defineixen noves tendències com el teixit sense costures (es qüestiona que entre allò social i allò tecnològic hi hagi sempre una divisió estable) i la perspectiva interactiva social que veu la relació entre la tecnologia i la societat sota un prisma de retroalimentació d’ambdós eixos.
Després de llegir l’article i el mòdul, crec que la participació al debat va ser un instrument necessari per a entendre realment aquesta complexa relació i com aplicar-la a casos i exemples concrets, tot i reflexionant sobre què a canviat en la nostra societat i com es manifesten o expressem les noves tendències i oportunitats de canvi la societat de la informació representa. Després d’aquest exercici, algunes idees prèvies van canviar, d’altres s’han mantingut:
a) La societat, la ciència i la tecnologia estan interrelacionades i no es pot ignorar aquesta relació amb l’educació. De tota manera, si observem el meu mapa conceptual previ a l’inici de les lectures d’aquesta assignatura, es pot observar que jo situava la societat al centre dels tres conceptes, per tant era força sociodeterminista, malgrat intuir la relació CTS.
b) Compartia el mite de què la cultura tecnològica és deshumanitzada i alienant i em va sorprendre la frase que diu “tota tecnologia és eminentment humana”, per la seva evidència. Per tant, apliquem la nostra intel·ligència per a les coses que necessitem i la tecnologia no ens ve de fora, l’hem creada nosaltres.
c) La capacitat que tenen les TIC de deslocalitzar els coneixements i d’influir en tots els sectors unifiquen les diferents cultures i poden propiciar la desaparició de les més febles. Vaig haver de defensar la postura contrària en el debat sobre les CEPAS i aquest fet va ajudar a recol·locar els coneixements previs i a argumentar sobre la participació necessària de tots els implicats per fer de les TIC eines de reforç i difusió cultural.
d) Em va cridar l’atenció llegir que la tecnologia ho és per a qui la viu com una cosa nova, no per a qui l’ha tingut sempre a l’abast. Aquest concepte fa que es relativitzin els canvis que la tecnologia i la ciència provoquen en el nostre entorn.
e) Les TIC aplicades a l’educació tenen inconvenients importants, com la quantitat d’informació i la creació d’entorns d’aprenentatge deslocalitzats. Aquest darrer punt no és un inconvenient en si mateix i ofereix, teòricament, opcions de formació a tothom qui té un equip informàtic. Però en el meu cas, que treballo amb adults, rebem molts alumnes que no tenen les competències ni les habilitats, ni la seguretat necessàries per desenvolupar-se amb èxit, sols, en un entorn virtual.
El segon i el tercer punt (b, c) els vam tractar en els fils argumentals plantejats pel consultor, en el meu cas, el Tecnopart i El león dormido. El desenvolupament del debat, el fet d’haver de defensar una postura diferent amb la que, inicialment, m’identificava i les aportacions dels companys, van variar notablement el meu punt de vista sobre la relació entre Tecnologia i Societat.
En quant a l’elaboració del mapa conceptual, i tal com vaig exposar al meu bloc a través de l’experiència amb un alumne, em feia bastant mandra haver d’aprendre un programa nou, bàsicament per la manca de temps de què disposo. El mapa inicial el vaig confeccionar amb el word i, després dels primers intents poc afortunats amb el Cmaps, ara la considero una eina molt interessant i útil, fàcil d’usar, encara que segurament té moltes més possibilitats de les que he fet servir. En el mapa conceptual final he afegit el meu mapa inicial amb word perquè es pugui comparar com s’han ampliat els coneixements. Es pot observar que les relacions establertes entre els diferents elements han adquirit més complexitat en conseqüència amb els canvis conceptuals que s’han produït a partir dels meus coneixements inicials.
En l’article, s’afirma que la Ciència i la Tecnologia s’interrelacionen per a donar pas al coneixement i l’exemple de Galileu va ser, en el meu cas, molt aclaridor per entendre millor els arguments que els autors proposaven. En segon lloc, analitzant les relacions entre Ciència i Societat, Domènech i Tirado conclouen que el coneixement científic es veu fortament influenciat pel context social específic i, finalment, analitzant la relació entre Tecnologia i Societat, es valoren les aportacions de sociodeterministes i tecnodeterministes i es defineixen noves tendències com el teixit sense costures (es qüestiona que entre allò social i allò tecnològic hi hagi sempre una divisió estable) i la perspectiva interactiva social que veu la relació entre la tecnologia i la societat sota un prisma de retroalimentació d’ambdós eixos.
Després de llegir l’article i el mòdul, crec que la participació al debat va ser un instrument necessari per a entendre realment aquesta complexa relació i com aplicar-la a casos i exemples concrets, tot i reflexionant sobre què a canviat en la nostra societat i com es manifesten o expressem les noves tendències i oportunitats de canvi la societat de la informació representa. Després d’aquest exercici, algunes idees prèvies van canviar, d’altres s’han mantingut:
a) La societat, la ciència i la tecnologia estan interrelacionades i no es pot ignorar aquesta relació amb l’educació. De tota manera, si observem el meu mapa conceptual previ a l’inici de les lectures d’aquesta assignatura, es pot observar que jo situava la societat al centre dels tres conceptes, per tant era força sociodeterminista, malgrat intuir la relació CTS.
b) Compartia el mite de què la cultura tecnològica és deshumanitzada i alienant i em va sorprendre la frase que diu “tota tecnologia és eminentment humana”, per la seva evidència. Per tant, apliquem la nostra intel·ligència per a les coses que necessitem i la tecnologia no ens ve de fora, l’hem creada nosaltres.
c) La capacitat que tenen les TIC de deslocalitzar els coneixements i d’influir en tots els sectors unifiquen les diferents cultures i poden propiciar la desaparició de les més febles. Vaig haver de defensar la postura contrària en el debat sobre les CEPAS i aquest fet va ajudar a recol·locar els coneixements previs i a argumentar sobre la participació necessària de tots els implicats per fer de les TIC eines de reforç i difusió cultural.
d) Em va cridar l’atenció llegir que la tecnologia ho és per a qui la viu com una cosa nova, no per a qui l’ha tingut sempre a l’abast. Aquest concepte fa que es relativitzin els canvis que la tecnologia i la ciència provoquen en el nostre entorn.
e) Les TIC aplicades a l’educació tenen inconvenients importants, com la quantitat d’informació i la creació d’entorns d’aprenentatge deslocalitzats. Aquest darrer punt no és un inconvenient en si mateix i ofereix, teòricament, opcions de formació a tothom qui té un equip informàtic. Però en el meu cas, que treballo amb adults, rebem molts alumnes que no tenen les competències ni les habilitats, ni la seguretat necessàries per desenvolupar-se amb èxit, sols, en un entorn virtual.
El segon i el tercer punt (b, c) els vam tractar en els fils argumentals plantejats pel consultor, en el meu cas, el Tecnopart i El león dormido. El desenvolupament del debat, el fet d’haver de defensar una postura diferent amb la que, inicialment, m’identificava i les aportacions dels companys, van variar notablement el meu punt de vista sobre la relació entre Tecnologia i Societat.
En quant a l’elaboració del mapa conceptual, i tal com vaig exposar al meu bloc a través de l’experiència amb un alumne, em feia bastant mandra haver d’aprendre un programa nou, bàsicament per la manca de temps de què disposo. El mapa inicial el vaig confeccionar amb el word i, després dels primers intents poc afortunats amb el Cmaps, ara la considero una eina molt interessant i útil, fàcil d’usar, encara que segurament té moltes més possibilitats de les que he fet servir. En el mapa conceptual final he afegit el meu mapa inicial amb word perquè es pugui comparar com s’han ampliat els coneixements. Es pot observar que les relacions establertes entre els diferents elements han adquirit més complexitat en conseqüència amb els canvis conceptuals que s’han produït a partir dels meus coneixements inicials.
REFLEXIONS A L'ENTORN DEL DEBAT
Tot i considerar-me, a l’inici del debat, molt més sociodeterminista que tecnodeterminista, em va tocar defensar la influència i la necessitat de la tecnologia en la societat en els fils abans especificats. A partir de les diferents argumentacions que vaig haver de construir i redactar i de la comunitat d’aprenentatge creada al voltant
dels debats gràcies a les aportacions dels companys, el meu sociodeterminisme es va anar moderant i acceptant els canvis que aquesta produeix, en molts casos, com a necessaris. Ja hi som, en la societat de la informació i, per això ens hi hem d’involucrar canviant la nostra manera de gestionar l’ensenyament - aprenentatge, la comunicació amb l’entorn, afavorint la formació permanent,...
A partir del fil del Tecnopart, em vaig adonar que, malgrat sentir-me més sociodeterminista que tecnodeterminista i estar d’acord en què el part ha de ser el més natural possible, no es podien negar les millores que la ciència i la tecnologia han aportat a l’hora de dur un fill al món i aconseguir un final feliç per ambdós subjectes, mare i nadó. Fa una setmana vaig veure un reportatge sobre mares que volien tenir el seu fill de manera natural, però ho feien controladament, en un centre sanitari i amb l’assessorament d’una infermera especialitzada que, si veia que el bebè patia o la mare tenia problemes, aconsellava alternatives (medicament, cesària,...). Crec que s’havia aconseguit l’equilibri entre el desig de la mare i les aportacions de la Ciència i la Tecnologia. A l’inici del debat, jo també hagués apostat sens dubte pel part natural, ara m’adono que el que cal, partint del cas concret de la Robbie Davis-Floyd, és establir un pont entre la Tecnologia, la Ciència i les persones, tenint en compte les emocions i desitjos dels subjectes.
També hagués estat francament d’acord amb experiències com les CEPAS, abans de les reflexions en el debat. La manera de treballar i educar en aquestes comunitats eren, teòricament, ideals: partien de l’entorn, del que els nen coneixien, respectaven els ritmes d’aprenentatge, que s’oferien els nens els demanaven, s’experimentava amb els recursos a l’abast,... Tot sense tecnologies que distorsionessin una cultura única, amb una llengua singular. Però, d’altra banda i com molts companys van comentar, es negava l’accés dels seus membres a un coneixement que els podia ser útil més endavant i, en la meva opinió, era necessari redefinir els objectius i mantenir la cultura amb l’ajut de la tecnologia.
Així doncs, a partir del fil del Tecnopart i de El león dormido, les reflexions i debats m’han dut a concloure :
- La tecnologia no és bona o dolenta per a ella mateixa. El desenvolupament i l’adopció de la tecnologia ha de ser un procés interactiu, on l’interessat hi participi.
- La tecnologia, com ja va dir Freire (2006) és una oportunitat útil pels interessos del subjecte.
- Els professionals de l’educació hem de vetllar perquè l’escletxa digital no afavoreixi la marginació o exclusió social.
- La tecnologia, com s’afirma al mòdul, canvia la nostra forma de viure el món.
- El model de relacions personals canvia amb les noves tecnologies. Cal educar i estar preparat per aquests canvis, sense oblidar les interelacions personals que provocaria la alienació dels éssers humans.
- El progrés científic i tecnològic ajuda a millorar la societat, però cal trobar recursos per interactuar amb les noves tecnologies defensant el que defineix la nostra societat i cultura. Per tant, en un moment determinat, les relacions existents entre ciència, tecnologia i societat han de tenir a convergir i no a divergir.
dels debats gràcies a les aportacions dels companys, el meu sociodeterminisme es va anar moderant i acceptant els canvis que aquesta produeix, en molts casos, com a necessaris. Ja hi som, en la societat de la informació i, per això ens hi hem d’involucrar canviant la nostra manera de gestionar l’ensenyament - aprenentatge, la comunicació amb l’entorn, afavorint la formació permanent,...
A partir del fil del Tecnopart, em vaig adonar que, malgrat sentir-me més sociodeterminista que tecnodeterminista i estar d’acord en què el part ha de ser el més natural possible, no es podien negar les millores que la ciència i la tecnologia han aportat a l’hora de dur un fill al món i aconseguir un final feliç per ambdós subjectes, mare i nadó. Fa una setmana vaig veure un reportatge sobre mares que volien tenir el seu fill de manera natural, però ho feien controladament, en un centre sanitari i amb l’assessorament d’una infermera especialitzada que, si veia que el bebè patia o la mare tenia problemes, aconsellava alternatives (medicament, cesària,...). Crec que s’havia aconseguit l’equilibri entre el desig de la mare i les aportacions de la Ciència i la Tecnologia. A l’inici del debat, jo també hagués apostat sens dubte pel part natural, ara m’adono que el que cal, partint del cas concret de la Robbie Davis-Floyd, és establir un pont entre la Tecnologia, la Ciència i les persones, tenint en compte les emocions i desitjos dels subjectes.
També hagués estat francament d’acord amb experiències com les CEPAS, abans de les reflexions en el debat. La manera de treballar i educar en aquestes comunitats eren, teòricament, ideals: partien de l’entorn, del que els nen coneixien, respectaven els ritmes d’aprenentatge, que s’oferien els nens els demanaven, s’experimentava amb els recursos a l’abast,... Tot sense tecnologies que distorsionessin una cultura única, amb una llengua singular. Però, d’altra banda i com molts companys van comentar, es negava l’accés dels seus membres a un coneixement que els podia ser útil més endavant i, en la meva opinió, era necessari redefinir els objectius i mantenir la cultura amb l’ajut de la tecnologia.
Així doncs, a partir del fil del Tecnopart i de El león dormido, les reflexions i debats m’han dut a concloure :
- La tecnologia no és bona o dolenta per a ella mateixa. El desenvolupament i l’adopció de la tecnologia ha de ser un procés interactiu, on l’interessat hi participi.
- La tecnologia, com ja va dir Freire (2006) és una oportunitat útil pels interessos del subjecte.
- Els professionals de l’educació hem de vetllar perquè l’escletxa digital no afavoreixi la marginació o exclusió social.
- La tecnologia, com s’afirma al mòdul, canvia la nostra forma de viure el món.
- El model de relacions personals canvia amb les noves tecnologies. Cal educar i estar preparat per aquests canvis, sense oblidar les interelacions personals que provocaria la alienació dels éssers humans.
- El progrés científic i tecnològic ajuda a millorar la societat, però cal trobar recursos per interactuar amb les noves tecnologies defensant el que defineix la nostra societat i cultura. Per tant, en un moment determinat, les relacions existents entre ciència, tecnologia i societat han de tenir a convergir i no a divergir.
EL CANVI CONCEPTUAL
Crec que amb tot el que he anat exposant fins ara, queda clar que s’ha anat produint un canvi conceptual a mesura que desenvolupava el mòdul i el treball de l’assignatura. Crec que s’ha fet palesa la importància de l’aprenentatge significatiu per afavorir el canvi conceptual. Al principi, els meus coneixements sobre les NTICE eren molt simples però la reflexió i la cerca de noves informacions, així com l’activació de la ZDP a partir de la interactuació amb els companys i el consultor, han fet més complexos els models mentals amb què inicialment comptava. És llavors quan Jonassen diu que es produeix el canvi conceptual, intencionat, quan es reorganitzen les estructures de coneixement. Aquest canvi evidencia la importància de l’aprenentatge actiu de l’alumne, tal i com proposa el constructivisme. La manera de treballar els conceptes d’aquesta primera activitat ha propiciat que a partir dels models mentals individuals i col·laboratius s’hagi afavorit la construcció d’un nou model mental que he objectivat mitjançant el mapa conceptual final que mostra aquesta reconstrucció de models i com han canviat i s’han revisat els diferents conceptes. Així doncs, els pocs coneixements inicials sobre la relació entre Ciència Tecnologia i Societat han propiciat la comprensió d’una necessitat de canvi per altres relacions més elaborades i comprensibles, reconciliant-les amb la meva experiència.
CONCLUSIONS
Els procés de canvi i adquisició de coneixements, crec que els he anat desenvolupant al llarg de tota aquesta síntesi. Només voldria afegir que la situació i desenvolupament de l’activitat d’ensenyament – aprenentatge ha tingut en compte el corrent constructivista, que defensa la importància dels coneixements previs (qüestionari i mapa inicials), l’aprenentatge actiu de l’alumne , que és qui construeix coneixements amb els companys (fòrum, debats), professor i entorn, aconseguint interacció social que facilita l’aprenentatge. Tot això, tenint en compte l’aprenentatge significatiu que ha estat:
- Actiu: els alumnes hem estat els protagonistes del nostre aprenentatge, processant conscientment la informació
- Constructiu: a partir del coneixement previ he adaptat noves idees per donar sentit o reconciliar discrepàncies
- Col·laboratiu: a través dels fòrums, debats, cooperacions,...
- Intencional: he participat de forma activa i intencionada
- Conversacional amb els altres companys i professor.
- Contextualitzat a partir de situacions d’aprenentatge que parteixen de situacions reals o de reflexions sobre l’entorn proper.
- Reflexiu: fent l’esforç d’elaborar aquestes conclusions i analitzar el procés d’aprenentatge per veure com ha canviat i avaluar per a la millora.
Finalment, crec que encara em manquen moltes coses per aprendre i reflexionar sobre les CTS i l’educació, sobretot de com aconseguir una bona comunitat d’aprenentatge a l’aula amb l’ajut de les TIC, però crec que ara estic més preparada, tinc més conceptes i menys prejudicis per continuar reflexionant-hi. I sé que com a mestre m’he de continuar formant per a tal de poder acompanyar en l’adquisició de coneixement a aquells que busquen més o noves oportunitats en la nostra societat.
- Actiu: els alumnes hem estat els protagonistes del nostre aprenentatge, processant conscientment la informació
- Constructiu: a partir del coneixement previ he adaptat noves idees per donar sentit o reconciliar discrepàncies
- Col·laboratiu: a través dels fòrums, debats, cooperacions,...
- Intencional: he participat de forma activa i intencionada
- Conversacional amb els altres companys i professor.
- Contextualitzat a partir de situacions d’aprenentatge que parteixen de situacions reals o de reflexions sobre l’entorn proper.
- Reflexiu: fent l’esforç d’elaborar aquestes conclusions i analitzar el procés d’aprenentatge per veure com ha canviat i avaluar per a la millora.
Finalment, crec que encara em manquen moltes coses per aprendre i reflexionar sobre les CTS i l’educació, sobretot de com aconseguir una bona comunitat d’aprenentatge a l’aula amb l’ajut de les TIC, però crec que ara estic més preparada, tinc més conceptes i menys prejudicis per continuar reflexionant-hi. I sé que com a mestre m’he de continuar formant per a tal de poder acompanyar en l’adquisició de coneixement a aquells que busquen més o noves oportunitats en la nostra societat.
Entrevista a Joan Majó a la revista VALORS
Joan Majó:
'Renegar de les noves tecnologies és no entendre el progrés de la humanitat'
lunes, 4 de abril de 2011
El monjo
Les noves tecnologies sempre han donat problemes!!
Mireu aquest vídeo tan divertit a veure si us recorda alguna cosa.
Educació i escletxa digital
El debat que ens ha plantejat el consultor sobre Ciència, Tecnologia y Societat ha fet que, a part dels materials proporcionats, hagi consultat d'altres fonts per ampliar idees. D'aquestes, n'hi ha algunes que m'han cridat l'atenció. per exemple, el que s'entén com a utopia informativa, que és la idea que en la societat de la informació aquesta informació està a l'abast de tothom en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Passat al camp educatiu, crec que l'educació és quelcom més que tenir la informació: és el coneixement, els hàbits, els valors,... L'educació en la societat de la informació, segons Jordi Adell, ha de ser un factor d'igualtat social i de desenvolupament personal, un dret bàsic. Les noves tecnologies no han d'augmentar les diferències socials que ja existeixen. L'autor es pregunta si l'escola està preparada per enfrontar la part que li pertoca de responsabilitat en la formació dels nens i joves del futur. Us adjunto l'enllaç: http://www.blogger.com//www.uib.es/depart/gte/revelec7.html Una altra idea molt òbvia que no se m'havia acudit és que la tecnologia no ho és per a aquells que han viscut sempre amb ella.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)