1. HISTÒRIA O CAS
Cas: Taller d’animació de poemes
Síntesi: Als estudiants de 4rt d’ESO, se’ls proposa un taller d’animació de poemes per tal que, a partir de diferents lectures d’un poema, generin un altre producte comunicatiu mitjançant les TIC.
Índex
Contingut
Accés al text
Experiència en l’ensenyament
15 anys
---
Experiència/niell d’expertesa en
l’ús de les TIC
Les fa servir a casa i a l’escola
---
Tipus d’escola
Institut d’Educació Secundària
---
Localització del centre
Poble residencial del baix Maresme
---
Connexió
Internet. Alta velocitat
---
Localització dels recursos
Aula d’informàtica amb projector i canó i un ordinador per aula
---
Situació socioeconòmica
dels alumnes
Classe mitjana i mitjana/alta
---
Context de la història o cas
Nivell dels alumnes
4rt d’ESO, adaptable a primària, la resta de l’ESO i nivells universitaris
---
Àrea
Literatura catalana o castellana
---
Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat
Els alumnes treballaran en grups heterogenis de tres persones. Se seguirà la següent seqüència didàctica:
---
1. Donar a triar entre els dos tòpics poètics: amor i mort (guerra), per exemple. Es proposa una pluja d’idees per cada tòpic, per esbrinar què en saben
---
2. Oferir els textos poètics a la primera sessió amb una fitxa que servirà perquè l’alumne aporti la primera impressió, quines dificultats de vocabulari té, quins són els versos principals per entendre el text, com està estructurat,...
---
3. Realitzar la traducció visual o audiovisual del poema, o sigui, explicar què vol dir amb imatges i so. Se segueix un format storyboard com en el cinema
---
4. Treballar l’entonació: pauses, to de veu,...
---
5. Muntar la Presentació PowerPoint i gravar el text recitat.
6. Reprendre la traducció visual per reflexionar sobre el que s’ha expressat a cada diapositiva i opinar sobre aspectes concrets
---
7. Autoavaluació: mitjançant una escala de valoració a omplir per l’alumne.
Al text
8. Opcionalment, es pot penjar a Slideshare o al YouTube per a compartir-ho amb el centre, la família, els amics,...
---
9. S’aprofita que coincideix amb Sant Jordi per a exposar les presentacions a tot el centre.
---
Nivell d’aprenentatge esperat
Fomentar el gust per la lectura de gènere poètic. Acostar-se a la comprensió dels textos poètics, traduint visualment els poemes com a estratègia de lectura comprensiva, usar les TIC en Literatura i treballar en equip.
---
Tipus d’activitat
Taller d’animació de poemes on diferents lectures d’un text generen un altre producte comunicatiu mitjançant les TIC.
---
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades
PowerPoint, projector i canó i programes Slideshare i YouTube (opcional)
Microsoft PowerPoint
http://www.slideshare.net/
http://www.youtube.com/
Raó per la qual les fa servir
Són senzilles d’utilitzar per fer presentacions, afegir-hi música, gravar i, posteriorment, penjar-ho a Internet
---
Naturalesa de les activitats (tasques cognitives a realitzar)
Ús de la imatge en les estratègies de lectura que posem en funcionament al acostar-nos al text poètic. Els lectors/alumnes treballen amb la comprensió, la interpretació i la valoració del text original.
---
Dificultats trobades
Si l’alumnat no coneix prou bé el PowerPoint, cal practicar en la primera sessió de treball a l’aula informàtica. Les imatges es guarden en una carpeta abans d’introduir-les en el PowerPoint i s’ha de recomanar una qualitat mitjana perquè no “pesin massa”. El mateix passa si cal escanejar alguna imatge pròpia.
---
Ajuda/col·laboració emprada
Col·laboració professor d’informàtica.
---
Rol del professor
Potenciar al màxim l’autonomia perquè el resultat sigui recurrent i original. Explicar detalladament el que s’espera de cada activitat, ensenyar i explicitar estratègies de lectura, resoldre bloquejos temporals, ajudar si és necessari.
---
Rol de l’estudiant
Interacció entre els alumnes que treballen el mateix text, descobrir imatges que donen sentit al text, explorar estratègies lectores,...
---
Resultats
Observacions
Els alumnes realitzen l’activitat requerida
---
Avaluació de l’aprenentatge
Presentació en PowerPoint i en un entorn digital.
---
Lliçó apresa pel professor
Les seqüències didàctiques han de ser flexibles i s’ha de valorar quantes tasques es presentaran en cada grup classe, depenent dels objectius i del temps de què es disposi. Cada poema no s’ha de treballar amb més de tres alumnes. La traducció visual de la poesia funciona molt bé amb adolescents, està en simfonia amb el món de la imatge que els envolta de forma constant.
---
Història complerta
Entrevistador: Bona tarda, Marc. M’agradaria que m’expliquessis com va sorgir la idea de fer un taller d’animació de poemes per a alumnes d’ESO.
Professor: Bé, com saps sóc professor de Llengua i Literatura a l’Institut i, a més, amant de la poesia. Crec que és un gènere que té molts avantatges per treballar amb els alumnes: solen ser textos curts, per tant, es pot aprofundir força en el llenguatge i la composició i posen a prova les emocions del subjecte.
Entrevistador: Què vols dir amb això?
Professor: Doncs que cadascú interpreta un poema de manera gairebé única, ja que el que sent cada alumne és diferent. El mateix poema d’amor de Salvat-Papasseit, per exemple, l’interpreten de manera diferent cada alumne del grup. El que vull dir és que no només treballem un període literari o com és la composició poètica, sinó que treballem parts transversals del currículum com les emocions i els valors, per exemple.
Entrevistador: Quants anys fa que ensenyes?
Professor: 15 anys. Sempre he treballat amb adolescents. Els darrers anys faig classe a l’ESO i a Batxillerat
Entrevistador: I amb la teva experiència, no vas trobar arriscat treballar poesia amb nois adolescents?
Professor: La veritat és que, un cop plantejada l’activitat, em va sorprendre l’actitud dels nois. En faig un balanç molt positiu.
Entrevistador: Quins objectius perseguies?
Professor:Vaig començar a fer aquest taller l’any 2007 i, per fer-lo, em vaig basar en les competències bàsiques de l’àmbit lingüístic d’acord amb les programacions que es duien a terme en el Departament d’Ensenyament de la Generalitat, dividit en les dimensions de parlar, escoltar, llegir i escriure i vaig plantejar els objectius i amb quins continguts del currículum de l’àrea de secundària es relacionaven. Com a objectiu, a part de fomentar el gust pel gènere poètic, hi havia el de desenvolupar estratègies de lectura per millorar la competència lectoliterària mitjançant la traducció visual del text.
Entrevistador: I aquí entren les TIC.
Professor: Era la manera d’enganxar aquets nois i noies que viuen constantment en un món d’imatges.
Entrevistador: Amb quins recursos comptaves?
Professor: Amb una aula d’informàtica amb 25 ordinadors i la connexió a Internet d’alta velocitat. Després, per projectar la presentació PowerPoint, teníem una pantalla i un canó. A part, hi havia un ordinador a cada aula, però només el vam utilitzar en moments puntuals de dificultats en algun dels grups.
Entrevistador: Per què has usat el YouTube i el Slideshare per a penjar-ho a la xarxa?
Professor: L’Slideshare és molt senzill d’usar i d’inserir en un bloc, en aquest cas el de l’IES. El YouTube té l’inconvenient que l’has de pujar en format vídeo, però té l’avantatge de poder-hi mantenir la veu i la música que acompanya el poema.
Entrevistador: Com els motives perquè comencin l’activitat?
Professor: La primera sessió plantejo una pluja d’idees sobre els tòpics poètics que han triat, per exemple, amor o guerra (que forma part del tòpic de la mort) i analitzem com es poden agrupar els diferents termes. Per exemple: si de la guerra surten paraules com: petroli, diamants, religió,... es poden etiquetar com a “causes”. L’objectiu és que apareguin i estructurin els coneixements previs que tenen.
Entrevistador: Quant dura el taller?
Professor: Depèn. Si anem bé de temps, podem fer fins a nou sessions d’hora i mitja. Després de la pluja d’idees es fan les activitats per a la impressió inicial del text i la seva forma (estrofes, versos). Podem fer-ho en una o dues sessions. Interpretar de manera global el text es fa en una altra sessió. Després s’ha de buscar imatges, posar-hi música i veu i això dura tres sessions, després ells avaluen la seva tasca en l’última sessió. Per fer-ho els oferim una taula de valoració. En aquesta taula reflexionen sobre el grau de satisfacció per les imatges triades, el perquè de la tria i sobre el producte final. D’altra banda, també cal que valorin quin ha estat el seu grau d’implicació i treball. Posteriorment, avaluem els docents la feina feta. És opcional oferir més activitats per tancar el taller
Entrevistador: El teu domini de les noves tecnologies és molt alt?
Professor: No. Em vaig posant al dia gràcies a la meva feina. Sempre busco nous recursos per implicar els nois i noies. De fet, per penjar la primera presentació que vam fer al YouTube, vam ajuntar totes les presentacions i passar les diapositives a imatges. Sense els alumnes no me n’hagués sortit tan ràpid i bé! Són uns cracks.
Entrevistador: Els recursos tecnològics del centre són suficients?
Professor: Tenim una aula d’informàtica amb 25 ordinadors i un ordinador a cada classe. A més, per a la presentació comptem amb canó i pantalla. No és molt, però mica en mica ens arriben noves tecnologies com la pissarra digital. És un repte constant posar-nos al dia!
Entrevistador: Com definiries el nivell socio-econòmic dels nois?
Professor: Classe mitjana-alta. I, per descomptat, la majoria fan un ús constant de les xarxes socials fora de l’escola.
Entrevistador: Finalment, s’oferirà el taller a la resta de grups de l’ESO i Batxillerat?
Professor: L’últim taller va coincidir amb Sant Jordi i la resta de l’alumnat i docents van poder veure la feina feta. Va tenir una bona acollida. És un taller per fer a tots els nivells, des de primària a la universitat. Adaptat, naturalment.
Entrevistador: Moltes gràcies.
2. PER QUÈ EL CAS IL·LUSTRA L’APRENENTATGE SIGNIFICATIU RECOLZAT PER LES TIC?
Segons els principis de l’aprenentatge significatiu detallats en el mòdul 3 (pàg. 7 i 8), crec que el taller d’animació de poemes il·lustra l’aprenentatge significatiu perquè :
• És actiu: Els estudiant participen de manera activa en el procés d’aprenentatge. La motivació es reforça gràcies a les eines tecnològiques que els impliquen i els ajuden a processar de manera conscient la informació i a fer-los responsables del seu procés. Els estudiants es comprometen amb el procés d’aprenentatge de forma conscient mitjançant la presentació PowerPoint que il·lustrarà el seu text.
• Constructiu: Els alumnes adapten noves idees a partir d’uns coneixements previs que el docent ajuda a exposar en la pluja d’idees prèvia sobre els tòpics poètics que es treballaran. La feina feta amb el text ajuda a desmuntar el tòpic de la dificultat de lectura i interpretació del gènere líric gràcies a què, a partir del que li transmet, hi busca una imatge adient.
• Col·laboratiu: En aquest taller els estudiant treballen en grups de tres i s’afavoreix l’ajut i intercanvi amb els altres estudiants i amb el docent, sobretot a l’hora d’usar les eines TIC. És important aprofitar les habilitats dels més experts i les contribucions de cadascú al seu grup de treball. El mateix docent admet que aprofita els coneixements dels alumnes.
• Intencional: Els estudiants intenten aconseguir un objectiu cognitiu de manera activa i intencional: una presentació visual d’un text poètic. A més, s’aprofita la festa de Sant Jordi al centre per a donar a conèixer l’activitat a la resta dels alumnes i personal docent del centre.
• Conversacional: En el taller, el procés social i dialògic és evident ja que el grup comparteix el que el text representa per a ells i consensuen quina imatge s’adiu més a l’hora d’expressar el que el poema els transmet. Aprenen de manera comunitària.
• Contextualitzat: Aquesta activitat se situa de manera significativa en el món real a partir dels temes que es proposen (amor o guerra). A partir del text poden reflexionar sobre el món que els envolta i poden treballar quins són els valors que predominen i, idealment, haurien de predominar en el nostre món (igualtat, no-violència,...) L’ús de la imatge ajuda, indubtablement, a assentar les reflexions i a connectar amb les emocions que els ha produït el text.
• Reflexiu: Al final de l’activitat, el professor els proporciona una escala de valoració a els alumnes, en grup i de manera individual, reflexionen sobre les imatges que han inserit, per què les han escollit i sobre si reflecteixen de manera encertada el que buscaven. Per tant, avaluen si estan satisfets amb el que han fet a partir de les decisions preses i els resultats, així com el grau d’implicació.
3. DE QUINA MANERA ELS MODELS D’EXPERIÈNCIES PODEN CONTRIBUIR A L’APRENENTATGE SIGNIFICATIU?
L’aprenentatge significatiu (Jonassen, Peck i Wilson -1999) el podem fonamentar en la idea que el coneixement es construeix, mitjançant un procés d’elaboració, acomodació i assimilació, ancorant-lo sobre els coneixements construïts anteriorment pels aprenents. Per tant, es basa en experiències personals i úniques dels subjecte. El coneixement s’elabora a partir de la interacció amb el món i hi ha múltiples perspectives del món. D’altra banda, el coneixement el mantenim ancorat en contextos rellevants i les habilitats o conceptes que ja tenim parteixen de contextos reals que li donen sentit. No podem ensenyar conceptes aïllats que no s’apliquin a situacions reals. Com que el coneixement no es pot transmetre, la seva construcció s’estimula si hi ha necessitat de saber. El procés de construcció del coneixements parteix de la necessitat de revisar o reorganitzar el que sabem per a adaptar-ho a l’entorn (dissonància). Com que les persones compatim un món físic am la resta de subjectes que ens envolten, quan formem part d’una comunitat d’aprenentatge els nostres coneixements i creences de l’entorn reben influència d’aquesta comunitat. No tots els significats es creen de la mateixa manera La viabilitat dels significats cal jutjar-los sobre la base de les normes socials, culturals i intel·lectuals de la comunitat on es pertany.
Els models d’experiències contribueixen a l’aprenentatge significatiu. Aprenem significativament de les nostres històries o vivències, per tant, també ho fem a partir de les experiències que ens expliquen els altres. L’RBC (Cased-Based Learning) sosté que els coneixements s’emmagatzemen em la memòria de les persones en forma d’històries. Davant una situació nova, recuperem la situació més semblant a la que ens haguem enfrontat per comparar-la amb la nova, així com el que vam aprendre en aquella situació. Per tant, resolem nous problemes basant-nos en casos semblants i del que vam aprendre en el passat. Les històries, funcionen com a substituts de l’experiència directa. Gràcies a les històries, es pot produir el canvi conceptual en els estudiants recollint l’experiència dels altres.
3.1. Exemples en la pròpia experiència
Els casos KITE mantenen una estructura determinada que ajuden a situar cada cas en un context educatiu i social determinat. Aquest aspecte és important a l’hora de reflexionar en quin entorn s’ha dut a terme el projecte i quines eines TIC s’han utilitzat i quines activitats i objectius es perseguien, així com si s’ha dut a la pràctica i què caldria millorar. Trobo molt interessant la pregunta sobre què ha après el docent, ja que és important valorar tant l’aprenentatge dels alumnes com el de l’educador.
L’entrevista que segueix ajuda ampliar la informació i ofereix una visió més concreta dels objectius aconseguits, la formació en TIC de l docent, l’organització i propostes, les dificultats, la implicació de l’alumnat,...
El recull de casos KITE, parteix de la idea que existeix un coneixement comunitari que es pot compartir estructuradament en històries de manera que els membre de la comunitat aprenguin a resoldre problemes o a intervenir en determinades situacions i sota diversos enfocaments mitjançant les estratègies o exemples que aporten els diversos casos.
Tant dels casos dels companys com dels del web, els que més m’han cridat l’atenció són aquells que he pogut comparar amb la meva experiència docent i que m’han fet reflexionar sobre la necessitat d’una revisió del treball a l’aula, considerant que tenien molts dels elements necessaris per produir un aprenentatge significatiu amb la intervenció de les TIC.
M’agradaria destacar el cas KITE 3138-1 on el professor utilitza la pàgina web de l’escola per adjuntar tota la informació que els alumnes troben per tal de decidir en quin centre estudiaran quan acabin el període actual (High School). Els estudiants poden presentar al web del centre el resultat de la seva investigació, mitjançant un PowerPoint o explicar-ho a l’aula mitjançant un projector LCD. Col·laboren entre ells encara que la presentació és individual. Es parteix d’un interès real dels alumnes i de les seves idees prèvies sobre un centre. El professor destaca el canvi significatiu que es produeix en alguns alumnes després de conèixer a fons una escola i comprovar que no s’adequa a la informació que tenien anteriorment. Em sembla molt interessant aquest cas perquè acompanya en el procés de transició del noi en un canvi de centre i cap a la vida adulta. És un recurs actiu que m’ha ajudat a reflexionar sobre les eines i la manera com enfoquem la demanda d’informació del usuaris en edat laboral a les escoles d’adults.
Tot i que tots els casos presentats al fòrum pels companys són molt interessants, m’agradaria destacar-ne dos:
- El cas Millorar el procés de la lecto-escriptura mitjançant l’ús del processador de textos de la companya Xixa Vicent, perquè em sembla que compta amb tots els elements per a afavorir l’aprenentatge significatiu dels alumnes adults analfabets. En l’experiència s’explica com s’introdueix l’ús de les TIC a dones que no les tenen a l’abast. Es parteix dels pocs coneixements previs sobre lectura i escriptura que tenen les alumnes, del seu vocabulari (mínim, ja que són estrangeres), col·laboren i s’ajuden entre elles. Es tracta d’una tasca activa i intencional on es pretén canviar la percepció de la dificultat d’usar les noves tecnologies per a l’aprenentatge. A partir d’aquesta història se m’ha fet evident una manera de treballar més significativa a l’aula. Fa anys que treballo en educació d’adults i utilitzem noves tecnologies a l’aula, però en l’etapa d’alfabetització usem programes per avançar en la lectura i escriptura de manera individual (amb programes com l’URUK o Palágenes, per exemple). Vaig trobar que fer-ho per parelles, ajudant-se o dictant paraules podia ser engrescador i em podia oferir noves perspectives d’intervenció.
- El cas de les TIC aplicades a un projecte de llengua, exposat per Betsabé Vila, perquè és un projecte que implica tot el claustre, que s’aplica i s’avalua regularment des de fa tres cursos i pel protagonisme que hi tenen els alumnes i per la varietat d’eines TIC que s’utilitzen. A més, parteix d’una necessitat real dels subjectes: la comunicació.
Crec que els tres casos il·lustren l’aprenentatge significatiu amb la mediació de les TIC i no es precisen eines i materials massa específics o complexes per a dur-los a la pràctica, cosa que, en el cas dels que treballem amb pocs recursos TIC a les aules i poques perspectives de què augmentin, ens facilita la tasca, tan important d’altra banda, d’utilitzar les TIC en el procés d’ensenyament - aprenentatge.
4. CONCLUSIONS
Les TIC ens proporcionen eines útils per a l’aprenentatge significatiu perquè es poden connectar-se fàcilment amb situacions reals i descobriments que ajuden els alumnes a relacionar-ho amb els seus coneixements previs. A més, afavoreixen la motivació i ajuden a treballar de manera col·laborativa, mitjançant la interacció i la comunicació.
És interessant conèixer i aplicar els recursos existents a la xarxa que ajuden a traspassar les experiències significatives a l’aula, com hem vist en els casos KITE.
A partir d’aquest casos i de la redacció del meu cas, he après a elaborar de manera pautada un cas concret i a conèixer quina estructura tenen i quina informació cal afegir-hi per tal de poder compartir-la. També he navegat pel web consultant experiències i qüestionant-me com puc utilitzar-les adaptant-les al meu camp laboral. Aquests casos són models que, gràcies a què expliciten tot un procés, produeix en nosaltres el desequilibri que cal per produir aprenentatge significatiu. Com que no podem tenir experiència en totes les situacions i experiències el raonament a partir de les històries ens ajuden a resoldre problemes i a valorar d’altres intervencions docents.
Cas: Taller d’animació de poemes
Síntesi: Als estudiants de 4rt d’ESO, se’ls proposa un taller d’animació de poemes per tal que, a partir de diferents lectures d’un poema, generin un altre producte comunicatiu mitjançant les TIC.
Índex
Contingut
Accés al text
Experiència en l’ensenyament
15 anys
---
Experiència/niell d’expertesa en
l’ús de les TIC
Les fa servir a casa i a l’escola
---
Tipus d’escola
Institut d’Educació Secundària
---
Localització del centre
Poble residencial del baix Maresme
---
Connexió
Internet. Alta velocitat
---
Localització dels recursos
Aula d’informàtica amb projector i canó i un ordinador per aula
---
Situació socioeconòmica
dels alumnes
Classe mitjana i mitjana/alta
---
Context de la història o cas
Nivell dels alumnes
4rt d’ESO, adaptable a primària, la resta de l’ESO i nivells universitaris
---
Àrea
Literatura catalana o castellana
---
Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat
Els alumnes treballaran en grups heterogenis de tres persones. Se seguirà la següent seqüència didàctica:
---
1. Donar a triar entre els dos tòpics poètics: amor i mort (guerra), per exemple. Es proposa una pluja d’idees per cada tòpic, per esbrinar què en saben
---
2. Oferir els textos poètics a la primera sessió amb una fitxa que servirà perquè l’alumne aporti la primera impressió, quines dificultats de vocabulari té, quins són els versos principals per entendre el text, com està estructurat,...
---
3. Realitzar la traducció visual o audiovisual del poema, o sigui, explicar què vol dir amb imatges i so. Se segueix un format storyboard com en el cinema
---
4. Treballar l’entonació: pauses, to de veu,...
---
5. Muntar la Presentació PowerPoint i gravar el text recitat.
6. Reprendre la traducció visual per reflexionar sobre el que s’ha expressat a cada diapositiva i opinar sobre aspectes concrets
---
7. Autoavaluació: mitjançant una escala de valoració a omplir per l’alumne.
Al text
8. Opcionalment, es pot penjar a Slideshare o al YouTube per a compartir-ho amb el centre, la família, els amics,...
---
9. S’aprofita que coincideix amb Sant Jordi per a exposar les presentacions a tot el centre.
---
Nivell d’aprenentatge esperat
Fomentar el gust per la lectura de gènere poètic. Acostar-se a la comprensió dels textos poètics, traduint visualment els poemes com a estratègia de lectura comprensiva, usar les TIC en Literatura i treballar en equip.
---
Tipus d’activitat
Taller d’animació de poemes on diferents lectures d’un text generen un altre producte comunicatiu mitjançant les TIC.
---
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades
PowerPoint, projector i canó i programes Slideshare i YouTube (opcional)
Microsoft PowerPoint
http://www.slideshare.net/
http://www.youtube.com/
Raó per la qual les fa servir
Són senzilles d’utilitzar per fer presentacions, afegir-hi música, gravar i, posteriorment, penjar-ho a Internet
---
Naturalesa de les activitats (tasques cognitives a realitzar)
Ús de la imatge en les estratègies de lectura que posem en funcionament al acostar-nos al text poètic. Els lectors/alumnes treballen amb la comprensió, la interpretació i la valoració del text original.
---
Dificultats trobades
Si l’alumnat no coneix prou bé el PowerPoint, cal practicar en la primera sessió de treball a l’aula informàtica. Les imatges es guarden en una carpeta abans d’introduir-les en el PowerPoint i s’ha de recomanar una qualitat mitjana perquè no “pesin massa”. El mateix passa si cal escanejar alguna imatge pròpia.
---
Ajuda/col·laboració emprada
Col·laboració professor d’informàtica.
---
Rol del professor
Potenciar al màxim l’autonomia perquè el resultat sigui recurrent i original. Explicar detalladament el que s’espera de cada activitat, ensenyar i explicitar estratègies de lectura, resoldre bloquejos temporals, ajudar si és necessari.
---
Rol de l’estudiant
Interacció entre els alumnes que treballen el mateix text, descobrir imatges que donen sentit al text, explorar estratègies lectores,...
---
Resultats
Observacions
Els alumnes realitzen l’activitat requerida
---
Avaluació de l’aprenentatge
Presentació en PowerPoint i en un entorn digital.
---
Lliçó apresa pel professor
Les seqüències didàctiques han de ser flexibles i s’ha de valorar quantes tasques es presentaran en cada grup classe, depenent dels objectius i del temps de què es disposi. Cada poema no s’ha de treballar amb més de tres alumnes. La traducció visual de la poesia funciona molt bé amb adolescents, està en simfonia amb el món de la imatge que els envolta de forma constant.
---
Història complerta
Entrevistador: Bona tarda, Marc. M’agradaria que m’expliquessis com va sorgir la idea de fer un taller d’animació de poemes per a alumnes d’ESO.
Professor: Bé, com saps sóc professor de Llengua i Literatura a l’Institut i, a més, amant de la poesia. Crec que és un gènere que té molts avantatges per treballar amb els alumnes: solen ser textos curts, per tant, es pot aprofundir força en el llenguatge i la composició i posen a prova les emocions del subjecte.
Entrevistador: Què vols dir amb això?
Professor: Doncs que cadascú interpreta un poema de manera gairebé única, ja que el que sent cada alumne és diferent. El mateix poema d’amor de Salvat-Papasseit, per exemple, l’interpreten de manera diferent cada alumne del grup. El que vull dir és que no només treballem un període literari o com és la composició poètica, sinó que treballem parts transversals del currículum com les emocions i els valors, per exemple.
Entrevistador: Quants anys fa que ensenyes?
Professor: 15 anys. Sempre he treballat amb adolescents. Els darrers anys faig classe a l’ESO i a Batxillerat
Entrevistador: I amb la teva experiència, no vas trobar arriscat treballar poesia amb nois adolescents?
Professor: La veritat és que, un cop plantejada l’activitat, em va sorprendre l’actitud dels nois. En faig un balanç molt positiu.
Entrevistador: Quins objectius perseguies?
Professor:Vaig començar a fer aquest taller l’any 2007 i, per fer-lo, em vaig basar en les competències bàsiques de l’àmbit lingüístic d’acord amb les programacions que es duien a terme en el Departament d’Ensenyament de la Generalitat, dividit en les dimensions de parlar, escoltar, llegir i escriure i vaig plantejar els objectius i amb quins continguts del currículum de l’àrea de secundària es relacionaven. Com a objectiu, a part de fomentar el gust pel gènere poètic, hi havia el de desenvolupar estratègies de lectura per millorar la competència lectoliterària mitjançant la traducció visual del text.
Entrevistador: I aquí entren les TIC.
Professor: Era la manera d’enganxar aquets nois i noies que viuen constantment en un món d’imatges.
Entrevistador: Amb quins recursos comptaves?
Professor: Amb una aula d’informàtica amb 25 ordinadors i la connexió a Internet d’alta velocitat. Després, per projectar la presentació PowerPoint, teníem una pantalla i un canó. A part, hi havia un ordinador a cada aula, però només el vam utilitzar en moments puntuals de dificultats en algun dels grups.
Entrevistador: Per què has usat el YouTube i el Slideshare per a penjar-ho a la xarxa?
Professor: L’Slideshare és molt senzill d’usar i d’inserir en un bloc, en aquest cas el de l’IES. El YouTube té l’inconvenient que l’has de pujar en format vídeo, però té l’avantatge de poder-hi mantenir la veu i la música que acompanya el poema.
Entrevistador: Com els motives perquè comencin l’activitat?
Professor: La primera sessió plantejo una pluja d’idees sobre els tòpics poètics que han triat, per exemple, amor o guerra (que forma part del tòpic de la mort) i analitzem com es poden agrupar els diferents termes. Per exemple: si de la guerra surten paraules com: petroli, diamants, religió,... es poden etiquetar com a “causes”. L’objectiu és que apareguin i estructurin els coneixements previs que tenen.
Entrevistador: Quant dura el taller?
Professor: Depèn. Si anem bé de temps, podem fer fins a nou sessions d’hora i mitja. Després de la pluja d’idees es fan les activitats per a la impressió inicial del text i la seva forma (estrofes, versos). Podem fer-ho en una o dues sessions. Interpretar de manera global el text es fa en una altra sessió. Després s’ha de buscar imatges, posar-hi música i veu i això dura tres sessions, després ells avaluen la seva tasca en l’última sessió. Per fer-ho els oferim una taula de valoració. En aquesta taula reflexionen sobre el grau de satisfacció per les imatges triades, el perquè de la tria i sobre el producte final. D’altra banda, també cal que valorin quin ha estat el seu grau d’implicació i treball. Posteriorment, avaluem els docents la feina feta. És opcional oferir més activitats per tancar el taller
Entrevistador: El teu domini de les noves tecnologies és molt alt?
Professor: No. Em vaig posant al dia gràcies a la meva feina. Sempre busco nous recursos per implicar els nois i noies. De fet, per penjar la primera presentació que vam fer al YouTube, vam ajuntar totes les presentacions i passar les diapositives a imatges. Sense els alumnes no me n’hagués sortit tan ràpid i bé! Són uns cracks.
Entrevistador: Els recursos tecnològics del centre són suficients?
Professor: Tenim una aula d’informàtica amb 25 ordinadors i un ordinador a cada classe. A més, per a la presentació comptem amb canó i pantalla. No és molt, però mica en mica ens arriben noves tecnologies com la pissarra digital. És un repte constant posar-nos al dia!
Entrevistador: Com definiries el nivell socio-econòmic dels nois?
Professor: Classe mitjana-alta. I, per descomptat, la majoria fan un ús constant de les xarxes socials fora de l’escola.
Entrevistador: Finalment, s’oferirà el taller a la resta de grups de l’ESO i Batxillerat?
Professor: L’últim taller va coincidir amb Sant Jordi i la resta de l’alumnat i docents van poder veure la feina feta. Va tenir una bona acollida. És un taller per fer a tots els nivells, des de primària a la universitat. Adaptat, naturalment.
Entrevistador: Moltes gràcies.
2. PER QUÈ EL CAS IL·LUSTRA L’APRENENTATGE SIGNIFICATIU RECOLZAT PER LES TIC?
Segons els principis de l’aprenentatge significatiu detallats en el mòdul 3 (pàg. 7 i 8), crec que el taller d’animació de poemes il·lustra l’aprenentatge significatiu perquè :
• És actiu: Els estudiant participen de manera activa en el procés d’aprenentatge. La motivació es reforça gràcies a les eines tecnològiques que els impliquen i els ajuden a processar de manera conscient la informació i a fer-los responsables del seu procés. Els estudiants es comprometen amb el procés d’aprenentatge de forma conscient mitjançant la presentació PowerPoint que il·lustrarà el seu text.
• Constructiu: Els alumnes adapten noves idees a partir d’uns coneixements previs que el docent ajuda a exposar en la pluja d’idees prèvia sobre els tòpics poètics que es treballaran. La feina feta amb el text ajuda a desmuntar el tòpic de la dificultat de lectura i interpretació del gènere líric gràcies a què, a partir del que li transmet, hi busca una imatge adient.
• Col·laboratiu: En aquest taller els estudiant treballen en grups de tres i s’afavoreix l’ajut i intercanvi amb els altres estudiants i amb el docent, sobretot a l’hora d’usar les eines TIC. És important aprofitar les habilitats dels més experts i les contribucions de cadascú al seu grup de treball. El mateix docent admet que aprofita els coneixements dels alumnes.
• Intencional: Els estudiants intenten aconseguir un objectiu cognitiu de manera activa i intencional: una presentació visual d’un text poètic. A més, s’aprofita la festa de Sant Jordi al centre per a donar a conèixer l’activitat a la resta dels alumnes i personal docent del centre.
• Conversacional: En el taller, el procés social i dialògic és evident ja que el grup comparteix el que el text representa per a ells i consensuen quina imatge s’adiu més a l’hora d’expressar el que el poema els transmet. Aprenen de manera comunitària.
• Contextualitzat: Aquesta activitat se situa de manera significativa en el món real a partir dels temes que es proposen (amor o guerra). A partir del text poden reflexionar sobre el món que els envolta i poden treballar quins són els valors que predominen i, idealment, haurien de predominar en el nostre món (igualtat, no-violència,...) L’ús de la imatge ajuda, indubtablement, a assentar les reflexions i a connectar amb les emocions que els ha produït el text.
• Reflexiu: Al final de l’activitat, el professor els proporciona una escala de valoració a els alumnes, en grup i de manera individual, reflexionen sobre les imatges que han inserit, per què les han escollit i sobre si reflecteixen de manera encertada el que buscaven. Per tant, avaluen si estan satisfets amb el que han fet a partir de les decisions preses i els resultats, així com el grau d’implicació.
3. DE QUINA MANERA ELS MODELS D’EXPERIÈNCIES PODEN CONTRIBUIR A L’APRENENTATGE SIGNIFICATIU?
L’aprenentatge significatiu (Jonassen, Peck i Wilson -1999) el podem fonamentar en la idea que el coneixement es construeix, mitjançant un procés d’elaboració, acomodació i assimilació, ancorant-lo sobre els coneixements construïts anteriorment pels aprenents. Per tant, es basa en experiències personals i úniques dels subjecte. El coneixement s’elabora a partir de la interacció amb el món i hi ha múltiples perspectives del món. D’altra banda, el coneixement el mantenim ancorat en contextos rellevants i les habilitats o conceptes que ja tenim parteixen de contextos reals que li donen sentit. No podem ensenyar conceptes aïllats que no s’apliquin a situacions reals. Com que el coneixement no es pot transmetre, la seva construcció s’estimula si hi ha necessitat de saber. El procés de construcció del coneixements parteix de la necessitat de revisar o reorganitzar el que sabem per a adaptar-ho a l’entorn (dissonància). Com que les persones compatim un món físic am la resta de subjectes que ens envolten, quan formem part d’una comunitat d’aprenentatge els nostres coneixements i creences de l’entorn reben influència d’aquesta comunitat. No tots els significats es creen de la mateixa manera La viabilitat dels significats cal jutjar-los sobre la base de les normes socials, culturals i intel·lectuals de la comunitat on es pertany.
Els models d’experiències contribueixen a l’aprenentatge significatiu. Aprenem significativament de les nostres històries o vivències, per tant, també ho fem a partir de les experiències que ens expliquen els altres. L’RBC (Cased-Based Learning) sosté que els coneixements s’emmagatzemen em la memòria de les persones en forma d’històries. Davant una situació nova, recuperem la situació més semblant a la que ens haguem enfrontat per comparar-la amb la nova, així com el que vam aprendre en aquella situació. Per tant, resolem nous problemes basant-nos en casos semblants i del que vam aprendre en el passat. Les històries, funcionen com a substituts de l’experiència directa. Gràcies a les històries, es pot produir el canvi conceptual en els estudiants recollint l’experiència dels altres.
3.1. Exemples en la pròpia experiència
Els casos KITE mantenen una estructura determinada que ajuden a situar cada cas en un context educatiu i social determinat. Aquest aspecte és important a l’hora de reflexionar en quin entorn s’ha dut a terme el projecte i quines eines TIC s’han utilitzat i quines activitats i objectius es perseguien, així com si s’ha dut a la pràctica i què caldria millorar. Trobo molt interessant la pregunta sobre què ha après el docent, ja que és important valorar tant l’aprenentatge dels alumnes com el de l’educador.
L’entrevista que segueix ajuda ampliar la informació i ofereix una visió més concreta dels objectius aconseguits, la formació en TIC de l docent, l’organització i propostes, les dificultats, la implicació de l’alumnat,...
El recull de casos KITE, parteix de la idea que existeix un coneixement comunitari que es pot compartir estructuradament en històries de manera que els membre de la comunitat aprenguin a resoldre problemes o a intervenir en determinades situacions i sota diversos enfocaments mitjançant les estratègies o exemples que aporten els diversos casos.
Tant dels casos dels companys com dels del web, els que més m’han cridat l’atenció són aquells que he pogut comparar amb la meva experiència docent i que m’han fet reflexionar sobre la necessitat d’una revisió del treball a l’aula, considerant que tenien molts dels elements necessaris per produir un aprenentatge significatiu amb la intervenció de les TIC.
M’agradaria destacar el cas KITE 3138-1 on el professor utilitza la pàgina web de l’escola per adjuntar tota la informació que els alumnes troben per tal de decidir en quin centre estudiaran quan acabin el període actual (High School). Els estudiants poden presentar al web del centre el resultat de la seva investigació, mitjançant un PowerPoint o explicar-ho a l’aula mitjançant un projector LCD. Col·laboren entre ells encara que la presentació és individual. Es parteix d’un interès real dels alumnes i de les seves idees prèvies sobre un centre. El professor destaca el canvi significatiu que es produeix en alguns alumnes després de conèixer a fons una escola i comprovar que no s’adequa a la informació que tenien anteriorment. Em sembla molt interessant aquest cas perquè acompanya en el procés de transició del noi en un canvi de centre i cap a la vida adulta. És un recurs actiu que m’ha ajudat a reflexionar sobre les eines i la manera com enfoquem la demanda d’informació del usuaris en edat laboral a les escoles d’adults.
Tot i que tots els casos presentats al fòrum pels companys són molt interessants, m’agradaria destacar-ne dos:
- El cas Millorar el procés de la lecto-escriptura mitjançant l’ús del processador de textos de la companya Xixa Vicent, perquè em sembla que compta amb tots els elements per a afavorir l’aprenentatge significatiu dels alumnes adults analfabets. En l’experiència s’explica com s’introdueix l’ús de les TIC a dones que no les tenen a l’abast. Es parteix dels pocs coneixements previs sobre lectura i escriptura que tenen les alumnes, del seu vocabulari (mínim, ja que són estrangeres), col·laboren i s’ajuden entre elles. Es tracta d’una tasca activa i intencional on es pretén canviar la percepció de la dificultat d’usar les noves tecnologies per a l’aprenentatge. A partir d’aquesta història se m’ha fet evident una manera de treballar més significativa a l’aula. Fa anys que treballo en educació d’adults i utilitzem noves tecnologies a l’aula, però en l’etapa d’alfabetització usem programes per avançar en la lectura i escriptura de manera individual (amb programes com l’URUK o Palágenes, per exemple). Vaig trobar que fer-ho per parelles, ajudant-se o dictant paraules podia ser engrescador i em podia oferir noves perspectives d’intervenció.
- El cas de les TIC aplicades a un projecte de llengua, exposat per Betsabé Vila, perquè és un projecte que implica tot el claustre, que s’aplica i s’avalua regularment des de fa tres cursos i pel protagonisme que hi tenen els alumnes i per la varietat d’eines TIC que s’utilitzen. A més, parteix d’una necessitat real dels subjectes: la comunicació.
Crec que els tres casos il·lustren l’aprenentatge significatiu amb la mediació de les TIC i no es precisen eines i materials massa específics o complexes per a dur-los a la pràctica, cosa que, en el cas dels que treballem amb pocs recursos TIC a les aules i poques perspectives de què augmentin, ens facilita la tasca, tan important d’altra banda, d’utilitzar les TIC en el procés d’ensenyament - aprenentatge.
4. CONCLUSIONS
Les TIC ens proporcionen eines útils per a l’aprenentatge significatiu perquè es poden connectar-se fàcilment amb situacions reals i descobriments que ajuden els alumnes a relacionar-ho amb els seus coneixements previs. A més, afavoreixen la motivació i ajuden a treballar de manera col·laborativa, mitjançant la interacció i la comunicació.
És interessant conèixer i aplicar els recursos existents a la xarxa que ajuden a traspassar les experiències significatives a l’aula, com hem vist en els casos KITE.
A partir d’aquest casos i de la redacció del meu cas, he après a elaborar de manera pautada un cas concret i a conèixer quina estructura tenen i quina informació cal afegir-hi per tal de poder compartir-la. També he navegat pel web consultant experiències i qüestionant-me com puc utilitzar-les adaptant-les al meu camp laboral. Aquests casos són models que, gràcies a què expliciten tot un procés, produeix en nosaltres el desequilibri que cal per produir aprenentatge significatiu. Com que no podem tenir experiència en totes les situacions i experiències el raonament a partir de les històries ens ajuden a resoldre problemes i a valorar d’altres intervencions docents.
No hay comentarios:
Publicar un comentario