a. Títol de l’activitat: I com ho podem triar nosaltres?
b. Descripció dels agents i de la tecnologia: Alumnes de l’etapa Instrumental III d’una escola d’adults municipal, la majoria jubilats/jubilades, molt motivats. Estan distribuïts en dues aules d’uns 15 alumnes/aula. Vénen a l’escola per aprendre les coses que de joves no van poder aprendre. Tenen molt poca experiència en TIC, alguns només les usen a l’escola, tot i que la majoria ha fet algun curset d’iniciació, molt bàsic, a la informàtica. Mostren molta inseguretat davant les noves tecnologies.
A l’escola hi ha una aula amb vuit ordinadors amb Internet d’alta velocitat. L’activitat proposada precisa de consultes al web i de l’elaboració d’un PowerPoint.
c. Problema de partença: Els alumnes es mostren insegurs i desbordats per la quantitat d’informació que troben a la xarxa. Els participants expressen que, a l’hora de triar la informació rellevant per a realitzar diferents treballs, no saben com fer-ho ja que hi ha molta informació i troben que tot es important.
- Descripció: En l’etapa instrumental d’aquesta escola d’adults, on hi treballo, es reuneixen alumnes i mestres una vegada al trimestre, per valorar i reflexionar sobre l’aprenentatge, allò que s’ha après, allò que cal millorar, els interessos del participants,... Durant el segon trimestre s’han realitzat dos gran treballs amb els alumnes d’instrumental III. En el primer, sobre la Primera i la Segona Guerra Mundial, cercaven informació concreta, en grup, a diferents webs, la seleccionaven i, finalment, l’explicaven a la resta de l’aula. Es van enquadernar els treballs per exposar-los a tota l’escola i es va confeccionar un mural amb fotos i frases sobre la pau. La segona activitat consistia en la recerca d’informació sobre un tema relacionat amb la ciència que els interessés. Amb la informació, s’ha confeccionat un bloc, penjat a la xarxa recentment.
Així doncs, durant l’última revisió amb l’alumnat i els docents, es van valorar els resultats d’aquests treballs i van insistir en la dificultat que els va suposar trobar tanta informació a la xarxa i poder decidir què era rellevant i què no.
Posteriorment, els docents vam pensar com podíem orientar l’alumnat, tenint en compte que el problema exposat es relaciona amb els objectius d’assolir estratègies lectores en què es basa el currículum de l’etapa instrumental. Reflexionant sobre les dues activitats citades, pensem que cal proposar tasques que precisin d’informació més concreta i centrada, no tan dispersa o extensa com les darreres. Aprofitant que estem a punt de triar i votar el destí de l’excursió de fi de curs, els volem proposar que, a partir dels suggeriments que els mateixos alumnes facin, busquin informació de cada destí. Per fer-ho s’organitzaran en grups de tres o quatre i es distribuiran les tasques: informació del lloc, què es pot visitar, on dinem, telèfons i adreces necessàries (museus, punt d’informació turística, per exemple,...).
Es tracta d’un problema de presa de decisions, o sigui, té un nombre de solucions limitades. Els factors que es consideren a l’hora de decidir entre aquestes solucions i la importància de cadascuna poden ser complexes. Requereix comparar i contrastar diferent informació i solucions alternatives. Segons la importància de cada factor, es prendrà una decisió. Segueix el següent esquema:
Tipus de problema: Presa de decisions
Activitats aprenentatge: Identificació de beneficis i límits; valorar opicons, seleccionar alternatives i justificar
Entrades: Situacions de decisió amb solucions alternatives limitades
Criteris d’èxit: La resposta o el producta és igual en valor i forma
Contex¨: Decisions de la vida
Nivell estructuració: Resultats finits
Nivell d’abstracció: Situat personalment
- Trets característics del problema:
o Estructuració: es tracta d’un problema mal estructurat que són els que es troben en les activitats diàries, no es limita a continguts que s’estudien a classe. Requereix d’una solució que integri diferents camps de contingut. És un problema que té més d’una solució i requereix que l’estudiant s’impliqui i expressi la seva opinió personal.
o Complexitat: És un problema complex ja que té molts components representats, que interactuen entre ells i s’ha de valorar com es comporten. Hi ha tres dimensions en la complexitat del problema:
- el nombre de temes, funcions i variables que hi intervenen: recerca d’informació mitjançant Internet, tria, continguts específics,... així com l’aplicació d’estratègies de lectura de recerca d’idees o continguts principals i secundaris.
- el nombre d’interaccions dins d’aquests temes, funcions i variables: la dificultat que mostren per a les TIC, per navegar per la xarxa de manera autònoma i per aplicar, de manera autònoma, recursos i solucions i preveure actuacions i aplicar solucions a dificultats pròpies de la tasca de manera autònoma.
- la predictibilitat del comportament d’aquests temes, que faran que la recerca sigui lenta i que necessitin d’experts que els assessorin i els ratifiquin que les accions que duen a terme són les necessàries per arribar a l’objectiu que persegueixen.
Els problemes mal estructurats i aplicats a contextos de la vida diària, com el que analitzem, tendeixen a ser complexos.
o Especificitat de camp: Les habilitats per a resoldre problemes són específiques del domini i del context, estan situades, integrades, i per això depenen de la natura del context o domini. Per tant, solucionar problemes dins d’un camp es basa en unes estratègies cognitives específiques del domini. En el camp de les TIC, i més amb aquest tipus d’aprenents, cal iniciar un procés de planificació/revisió/regulació/avaluació sistemàtic que pot compensar la manca de coneixements sobre el que se’ls demanda i sobre les TIC en general.
D’altra banda, el problema que plantegem està situat, ja que no parteix d’una situació abstracta.
d. Manera com es planteja el problema
En aquest cas, la reflexió sobre les tasques del segon trimestre, ajuda a delimitar el problema. Els aprenents, reflexionant sobre l’aprenentatge ja l’han verbalitzat i n’han parlat entre ells i amb els docents. Aquests, a posteriori, ens plantegem com intervenir-hi.
e. Context de l’activitat: Estem ja en el darrer trimestre i tenim en perspectiva l’organització de la sortida de fi de curs. És una sortida especial i que agrada especialment perquè, a part de tancar el curs, és l’única que dura tot un dia. La seva finalitat, com a escola que som, és cultural. El procediment per triar el destí que hem utilitzat els últims anys ha estat:
1. Els alumnes proposen diferents llocs on anar, tenint en compte que no es pot trigar més de dues o tres hores (màxim) en arribar al destí, per evitar desplaçaments massa llargs.
2. Dels diferents destins proposats, s’escull, mitjançant votació, el lloc on anirem.
3. Les mestres organitzem la visita, busquem informació, restaurant,...
Enguany, tenint en compte l’avaluació del segon trimestre, els volem proposar que siguin ells/elles qui busquin la informació necessària, mitjançant Internet, sobre els llocs que els agradaria visitar, abans de procedir a la votació decisiva.
f. Característiques cognitives, emocionals, actitudinals, físiques, més importants dels aprenents
Característiques de l’alumnat de l’etapa de Certificat de l’escola d’adults en qüestió:
- s’enfronta amb por a l’aprenentatge; té molts dubtes sobre si podrà o no aprendre.
- busca interelacionar-se i compartir experiències amb els companys. És fonamental que se senti acompanyat i acceptat, tant pel grup com pel formador.
- alguns mostren deteriorament d’alguna capacitat mental com la memòria i poca flexibilitat per a adaptar-se a noves maneres de treballar o nous plantejaments cognitius.
- estudia perquè vol i té altres obligacions personals i, en alguns casos, laborals.
- té poca experiència amb l’aprenentatge escolar, sovint no en guarda bon record.
- autoconcepte que condiciona el seu procés: qui té un bon autoconcepte s’enfronta a les tasques amb més seguretat i autonomia.
- llarga i extensa experiència vital que pot condicionar l’aprenentatge, però també ajuda a partir de continguts significatius basats amb l’experiència viscuda.
- molt motivat per aprendre.
- alguns mostren dificultats de mobilitat i desplaçament a causa de l’edat.
g. Competències específiques que l’aprenent ha d’assolir o demostrar.
Competències:
- Triar la informació principal dins d’un text
- Centrar la recerca en les qüestions especificades prèviament.
- Recollir la informació de manera organitzada.
- Debatre i dialogar amb la resta de companys de grup.
- Debatre i dialogar amb la resta de companys d’aula a l’hora de presentar les diferents propostes.
- Usar correctament el PowerPoint per elaborar una presentació.
Objectius:
- Consolidar els mecanismes fonamentals de lectura i escriptura i els elements essencials dels coneixements que expliquen l’entorn (segons el Decret 213/2002 de Formació d’adults).
- Utilitzar les noves tecnologies per extraure informació efectiva: emprar diferents recursos per a cercar de manera eficient dins de la xarxa. Localitzar i analitzar les fonts d’informació.
- Conèixer diferents llocs i espais culturals de Catalunya.
b. Descripció dels agents i de la tecnologia: Alumnes de l’etapa Instrumental III d’una escola d’adults municipal, la majoria jubilats/jubilades, molt motivats. Estan distribuïts en dues aules d’uns 15 alumnes/aula. Vénen a l’escola per aprendre les coses que de joves no van poder aprendre. Tenen molt poca experiència en TIC, alguns només les usen a l’escola, tot i que la majoria ha fet algun curset d’iniciació, molt bàsic, a la informàtica. Mostren molta inseguretat davant les noves tecnologies.
A l’escola hi ha una aula amb vuit ordinadors amb Internet d’alta velocitat. L’activitat proposada precisa de consultes al web i de l’elaboració d’un PowerPoint.
c. Problema de partença: Els alumnes es mostren insegurs i desbordats per la quantitat d’informació que troben a la xarxa. Els participants expressen que, a l’hora de triar la informació rellevant per a realitzar diferents treballs, no saben com fer-ho ja que hi ha molta informació i troben que tot es important.
- Descripció: En l’etapa instrumental d’aquesta escola d’adults, on hi treballo, es reuneixen alumnes i mestres una vegada al trimestre, per valorar i reflexionar sobre l’aprenentatge, allò que s’ha après, allò que cal millorar, els interessos del participants,... Durant el segon trimestre s’han realitzat dos gran treballs amb els alumnes d’instrumental III. En el primer, sobre la Primera i la Segona Guerra Mundial, cercaven informació concreta, en grup, a diferents webs, la seleccionaven i, finalment, l’explicaven a la resta de l’aula. Es van enquadernar els treballs per exposar-los a tota l’escola i es va confeccionar un mural amb fotos i frases sobre la pau. La segona activitat consistia en la recerca d’informació sobre un tema relacionat amb la ciència que els interessés. Amb la informació, s’ha confeccionat un bloc, penjat a la xarxa recentment.
Així doncs, durant l’última revisió amb l’alumnat i els docents, es van valorar els resultats d’aquests treballs i van insistir en la dificultat que els va suposar trobar tanta informació a la xarxa i poder decidir què era rellevant i què no.
Posteriorment, els docents vam pensar com podíem orientar l’alumnat, tenint en compte que el problema exposat es relaciona amb els objectius d’assolir estratègies lectores en què es basa el currículum de l’etapa instrumental. Reflexionant sobre les dues activitats citades, pensem que cal proposar tasques que precisin d’informació més concreta i centrada, no tan dispersa o extensa com les darreres. Aprofitant que estem a punt de triar i votar el destí de l’excursió de fi de curs, els volem proposar que, a partir dels suggeriments que els mateixos alumnes facin, busquin informació de cada destí. Per fer-ho s’organitzaran en grups de tres o quatre i es distribuiran les tasques: informació del lloc, què es pot visitar, on dinem, telèfons i adreces necessàries (museus, punt d’informació turística, per exemple,...).
Es tracta d’un problema de presa de decisions, o sigui, té un nombre de solucions limitades. Els factors que es consideren a l’hora de decidir entre aquestes solucions i la importància de cadascuna poden ser complexes. Requereix comparar i contrastar diferent informació i solucions alternatives. Segons la importància de cada factor, es prendrà una decisió. Segueix el següent esquema:
Tipus de problema: Presa de decisions
Activitats aprenentatge: Identificació de beneficis i límits; valorar opicons, seleccionar alternatives i justificar
Entrades: Situacions de decisió amb solucions alternatives limitades
Criteris d’èxit: La resposta o el producta és igual en valor i forma
Contex¨: Decisions de la vida
Nivell estructuració: Resultats finits
Nivell d’abstracció: Situat personalment
- Trets característics del problema:
o Estructuració: es tracta d’un problema mal estructurat que són els que es troben en les activitats diàries, no es limita a continguts que s’estudien a classe. Requereix d’una solució que integri diferents camps de contingut. És un problema que té més d’una solució i requereix que l’estudiant s’impliqui i expressi la seva opinió personal.
o Complexitat: És un problema complex ja que té molts components representats, que interactuen entre ells i s’ha de valorar com es comporten. Hi ha tres dimensions en la complexitat del problema:
- el nombre de temes, funcions i variables que hi intervenen: recerca d’informació mitjançant Internet, tria, continguts específics,... així com l’aplicació d’estratègies de lectura de recerca d’idees o continguts principals i secundaris.
- el nombre d’interaccions dins d’aquests temes, funcions i variables: la dificultat que mostren per a les TIC, per navegar per la xarxa de manera autònoma i per aplicar, de manera autònoma, recursos i solucions i preveure actuacions i aplicar solucions a dificultats pròpies de la tasca de manera autònoma.
- la predictibilitat del comportament d’aquests temes, que faran que la recerca sigui lenta i que necessitin d’experts que els assessorin i els ratifiquin que les accions que duen a terme són les necessàries per arribar a l’objectiu que persegueixen.
Els problemes mal estructurats i aplicats a contextos de la vida diària, com el que analitzem, tendeixen a ser complexos.
o Especificitat de camp: Les habilitats per a resoldre problemes són específiques del domini i del context, estan situades, integrades, i per això depenen de la natura del context o domini. Per tant, solucionar problemes dins d’un camp es basa en unes estratègies cognitives específiques del domini. En el camp de les TIC, i més amb aquest tipus d’aprenents, cal iniciar un procés de planificació/revisió/regulació/avaluació sistemàtic que pot compensar la manca de coneixements sobre el que se’ls demanda i sobre les TIC en general.
D’altra banda, el problema que plantegem està situat, ja que no parteix d’una situació abstracta.
d. Manera com es planteja el problema
En aquest cas, la reflexió sobre les tasques del segon trimestre, ajuda a delimitar el problema. Els aprenents, reflexionant sobre l’aprenentatge ja l’han verbalitzat i n’han parlat entre ells i amb els docents. Aquests, a posteriori, ens plantegem com intervenir-hi.
e. Context de l’activitat: Estem ja en el darrer trimestre i tenim en perspectiva l’organització de la sortida de fi de curs. És una sortida especial i que agrada especialment perquè, a part de tancar el curs, és l’única que dura tot un dia. La seva finalitat, com a escola que som, és cultural. El procediment per triar el destí que hem utilitzat els últims anys ha estat:
1. Els alumnes proposen diferents llocs on anar, tenint en compte que no es pot trigar més de dues o tres hores (màxim) en arribar al destí, per evitar desplaçaments massa llargs.
2. Dels diferents destins proposats, s’escull, mitjançant votació, el lloc on anirem.
3. Les mestres organitzem la visita, busquem informació, restaurant,...
Enguany, tenint en compte l’avaluació del segon trimestre, els volem proposar que siguin ells/elles qui busquin la informació necessària, mitjançant Internet, sobre els llocs que els agradaria visitar, abans de procedir a la votació decisiva.
f. Característiques cognitives, emocionals, actitudinals, físiques, més importants dels aprenents
Característiques de l’alumnat de l’etapa de Certificat de l’escola d’adults en qüestió:
- s’enfronta amb por a l’aprenentatge; té molts dubtes sobre si podrà o no aprendre.
- busca interelacionar-se i compartir experiències amb els companys. És fonamental que se senti acompanyat i acceptat, tant pel grup com pel formador.
- alguns mostren deteriorament d’alguna capacitat mental com la memòria i poca flexibilitat per a adaptar-se a noves maneres de treballar o nous plantejaments cognitius.
- estudia perquè vol i té altres obligacions personals i, en alguns casos, laborals.
- té poca experiència amb l’aprenentatge escolar, sovint no en guarda bon record.
- autoconcepte que condiciona el seu procés: qui té un bon autoconcepte s’enfronta a les tasques amb més seguretat i autonomia.
- llarga i extensa experiència vital que pot condicionar l’aprenentatge, però també ajuda a partir de continguts significatius basats amb l’experiència viscuda.
- molt motivat per aprendre.
- alguns mostren dificultats de mobilitat i desplaçament a causa de l’edat.
g. Competències específiques que l’aprenent ha d’assolir o demostrar.
Competències:
- Triar la informació principal dins d’un text
- Centrar la recerca en les qüestions especificades prèviament.
- Recollir la informació de manera organitzada.
- Debatre i dialogar amb la resta de companys de grup.
- Debatre i dialogar amb la resta de companys d’aula a l’hora de presentar les diferents propostes.
- Usar correctament el PowerPoint per elaborar una presentació.
Objectius:
- Consolidar els mecanismes fonamentals de lectura i escriptura i els elements essencials dels coneixements que expliquen l’entorn (segons el Decret 213/2002 de Formació d’adults).
- Utilitzar les noves tecnologies per extraure informació efectiva: emprar diferents recursos per a cercar de manera eficient dins de la xarxa. Localitzar i analitzar les fonts d’informació.
- Conèixer diferents llocs i espais culturals de Catalunya.
h. Continguts:
- Cercar informació a Internet de manera estratègica i, en aquet cas, pautada, per fer-la més efectiva i seguint un procés conscient, intencional i autoregulat.
- Reflexionar sobre el tipus d’informació que es precisa trobar.
- Planificar una estratègia de recerca on la presa de decisions obligui l’alumne a plantejar-se de forma cíclica què busca, on, com ho busca i què ha trobat.
Valors, normes i actituds:
- Afavorir la participació responsable i de col·laboració.
- Respecte pel treball i opinió dels altres membres de l’aula
- Preocupació per la presentació i execució correcta
- Diàleg
- Treball cooperatiu
- Potenciar l’autonomia i autoestima que potenciï la possibilitat de continuar aprenent.
- Tenir en compte les dificultats d’alguns membres de l’aula a l’hora de proposar l’activitat (per exemple, no podem anar d’excursió per la muntanya perquè hi ha alumnes que no poden caminar molta estona).
i. Previsió de la seqüència d’activitats
1a sessió: Presentació de l’activitat - Es planteja als participants la necessitat d’organitzar la sortida de fi de curs i es recorda el procediment dels anys anteriors. Se’ls diu que tindran una capsa a cada aula per a posar les diferents propostes de sortida cultural i se’ls comentarà que, aquest curs, ens agradaria que ells/elles busquessin la informació necessària per presentar-la als companys abans de decidir on anem.
2a sessió:
- Organització - Una setmana després, es llegeixen les diferents propostes. Si n’hi ha massa, fem una primera votació eliminatòria per tal que quedin sis o set destins. Després, els demanem que formin grups de tres o quatre persones i escullin una de les propostes de sortida per grup. Les mestres vetllarem perquè els grups siguin heterogenis i hagi alumnes més experts amb d’altres menys destres.
- Informació necessària – Amb tot el grup, es planteja quina informació creuen que és més important a l’hora d’organitzar la sortida i de decidir el destí (per exemple: horaris, preus, restaurants, tipus de visita,...). Amb el que va sortint, les mestres elaborarem diferents fitxes (una pel poble, una per l’espai cultural que es proposa, una pel restaurant,...) que defineixi amb la màxima concreció i exactitud els objectius de la recerca.
3a i 4a sessió (ho plantejo en dues sessions perquè hi ha pocs ordinadors): Repartiment de tasques i recerca –Cada grup es repartirà les diferents fitxes i començarà la recerca a la xarxa. Es recordaran les estratègies específiques, com l’ús de les cometes per centrar específicament la cerca de paraules o com es busquen les imatges. Amb anterioritat, s’obriran una carpeta amb el seu nom per guardar-hi les imatges que les ajudaran a confeccionar la presentació PowerPoint.
5a i 6a sessió: en grup, es fan les presentacions PowerPoint a partir de les imatges guardades i la informació que sobre els diferents destins han obtingut.
7a sessió: els grups es reuneixen per compartir informació i organitzar i repartir l’exposició de cada proposta.
8a sessió: exposició oral, amb el suport del PowerPoint, i justificació dels diferents destins a la resta d’alumnes de l’etapa Instrumental que són qui, majoritàriament, participen d’aquesta excursió. Finalment, votació per decidir on anirem.
j. Fonamentació psicopedagògica del disseny i vinculació amb els continguts d’aquesta assignatura.
He decidit centrar l’activitat en la recerca d’informació a la xarxa perquè, a partir dels treballs fets en el segon trimestre, ja vam veure que als alumnes els costava discriminar entre la gran quantitat d’informació que trobaven a la xarxa. Vam pensar que ho havíem de fer d’una manera més sistemàtica i guiada, almenys al començament, i el fet que aquest problema aparegués en la revisió trimestral va facilitar la decisió. Per decidir la manera de plantejar-ho i de dur-ho a l’aula m’he basat en el llibre Internet i competencias básicas de C. Monereo (coord.; 2005) i en Llegir, pensar i clicar de F. Martí (2006).
Tenint en compte els materials de l’assignatura, crec que l’activitat usa la tecnologia per impulsar un aprenentatge més significatiu en el camp de la formació d’adults. El constructivisme parteix de la construcció del coneixement a partir de les vivències i els coneixements previs. Cada alumne de l’aula, doncs, té una perspectiva diferent del món i interaccionant amb el medi i amb els altres aprendrà de manera efectiva, a partir del seu propi context.
Crec que l’activitat reuneix les característiques de l’aprenentatge significatiu perquè és activa (els alumnes són responsables del seu procés), constructiva (s’adapten noves idees als coneixements previs), col·laborativa (treballen en grup i amb altres membres de la comunitat educativa), intencional (amb un propòsit ben definit i motivador), conversacional (diàleg amb la resta del grup), contextualitzat (en l’excursió de fi de curs) i reflexiu (finalment, pensaran en el que han après i com s’han implicat en el procés).
D’altra banda, el treball en grup afavoreix l’aprenentatge col·laboratiu i delimita la incidència de l’acció educativa de la Zona de Desenvolupament Pròxim gràcies a la interacció entre alumnes més i menys experts i el docent.
Finalment, el fet de treballar la recerca efectiva d’informació amb les noves tecnologies afavoreix també el procés cognitiu que realitza l’aprenent a l’hora de buscar informació en textos escrits en general i, per tant, persegueix l’objectiu específic de millorar i ampliar les capacitats dels alumnes de l’etapa instrumental relacionades amb l’aprenentatge de la lectura.
En quant a la proposta d’exposar-ho mitjançant PowerPoint, hem pensat que ajudarà a consolidar el coneixement que tenen sobre aquest programa, ja que l’han utilitzat en d’altres ocasions i tasques.
k. Procediments i criteris d’avaluació
Avaluarem l’activitat a partir del resultat de la cerca, de la presentació del PowerPoint, de la interacció del treball de grup i de l’exposició oral a la resta de companys. També demanarem als participants que valorin la tasca, els problemes que se’ls han presentat, com els han solucionat, quines coses han anat bé i quines podien haver anat millor i com.
l. Previsió de temporització: L’alumnat d’aquesta etapa assisteix al centre de dilluns a dijous, dues hores diàries. En aquest moment ens trobem en plena preparació i assaig d’un recital poètic que oferirem en el teatre del poble a principis de juny. Els assajos són dijous, o sigui que tenim un dia menys a la setmana. Per tant, començarem al més aviat possible amb l’activitat proposada, tan bon punt el consultor hi doni el vist-i-plau. De totes maneres, les mestres ja hem reservat un autocar sense destí per evitar problemes amb el transport. L’excursió, enguany, és el 17 de juny.
- Cercar informació a Internet de manera estratègica i, en aquet cas, pautada, per fer-la més efectiva i seguint un procés conscient, intencional i autoregulat.
- Reflexionar sobre el tipus d’informació que es precisa trobar.
- Planificar una estratègia de recerca on la presa de decisions obligui l’alumne a plantejar-se de forma cíclica què busca, on, com ho busca i què ha trobat.
Valors, normes i actituds:
- Afavorir la participació responsable i de col·laboració.
- Respecte pel treball i opinió dels altres membres de l’aula
- Preocupació per la presentació i execució correcta
- Diàleg
- Treball cooperatiu
- Potenciar l’autonomia i autoestima que potenciï la possibilitat de continuar aprenent.
- Tenir en compte les dificultats d’alguns membres de l’aula a l’hora de proposar l’activitat (per exemple, no podem anar d’excursió per la muntanya perquè hi ha alumnes que no poden caminar molta estona).
i. Previsió de la seqüència d’activitats
1a sessió: Presentació de l’activitat - Es planteja als participants la necessitat d’organitzar la sortida de fi de curs i es recorda el procediment dels anys anteriors. Se’ls diu que tindran una capsa a cada aula per a posar les diferents propostes de sortida cultural i se’ls comentarà que, aquest curs, ens agradaria que ells/elles busquessin la informació necessària per presentar-la als companys abans de decidir on anem.
2a sessió:
- Organització - Una setmana després, es llegeixen les diferents propostes. Si n’hi ha massa, fem una primera votació eliminatòria per tal que quedin sis o set destins. Després, els demanem que formin grups de tres o quatre persones i escullin una de les propostes de sortida per grup. Les mestres vetllarem perquè els grups siguin heterogenis i hagi alumnes més experts amb d’altres menys destres.
- Informació necessària – Amb tot el grup, es planteja quina informació creuen que és més important a l’hora d’organitzar la sortida i de decidir el destí (per exemple: horaris, preus, restaurants, tipus de visita,...). Amb el que va sortint, les mestres elaborarem diferents fitxes (una pel poble, una per l’espai cultural que es proposa, una pel restaurant,...) que defineixi amb la màxima concreció i exactitud els objectius de la recerca.
3a i 4a sessió (ho plantejo en dues sessions perquè hi ha pocs ordinadors): Repartiment de tasques i recerca –Cada grup es repartirà les diferents fitxes i començarà la recerca a la xarxa. Es recordaran les estratègies específiques, com l’ús de les cometes per centrar específicament la cerca de paraules o com es busquen les imatges. Amb anterioritat, s’obriran una carpeta amb el seu nom per guardar-hi les imatges que les ajudaran a confeccionar la presentació PowerPoint.
5a i 6a sessió: en grup, es fan les presentacions PowerPoint a partir de les imatges guardades i la informació que sobre els diferents destins han obtingut.
7a sessió: els grups es reuneixen per compartir informació i organitzar i repartir l’exposició de cada proposta.
8a sessió: exposició oral, amb el suport del PowerPoint, i justificació dels diferents destins a la resta d’alumnes de l’etapa Instrumental que són qui, majoritàriament, participen d’aquesta excursió. Finalment, votació per decidir on anirem.
j. Fonamentació psicopedagògica del disseny i vinculació amb els continguts d’aquesta assignatura.
He decidit centrar l’activitat en la recerca d’informació a la xarxa perquè, a partir dels treballs fets en el segon trimestre, ja vam veure que als alumnes els costava discriminar entre la gran quantitat d’informació que trobaven a la xarxa. Vam pensar que ho havíem de fer d’una manera més sistemàtica i guiada, almenys al començament, i el fet que aquest problema aparegués en la revisió trimestral va facilitar la decisió. Per decidir la manera de plantejar-ho i de dur-ho a l’aula m’he basat en el llibre Internet i competencias básicas de C. Monereo (coord.; 2005) i en Llegir, pensar i clicar de F. Martí (2006).
Tenint en compte els materials de l’assignatura, crec que l’activitat usa la tecnologia per impulsar un aprenentatge més significatiu en el camp de la formació d’adults. El constructivisme parteix de la construcció del coneixement a partir de les vivències i els coneixements previs. Cada alumne de l’aula, doncs, té una perspectiva diferent del món i interaccionant amb el medi i amb els altres aprendrà de manera efectiva, a partir del seu propi context.
Crec que l’activitat reuneix les característiques de l’aprenentatge significatiu perquè és activa (els alumnes són responsables del seu procés), constructiva (s’adapten noves idees als coneixements previs), col·laborativa (treballen en grup i amb altres membres de la comunitat educativa), intencional (amb un propòsit ben definit i motivador), conversacional (diàleg amb la resta del grup), contextualitzat (en l’excursió de fi de curs) i reflexiu (finalment, pensaran en el que han après i com s’han implicat en el procés).
D’altra banda, el treball en grup afavoreix l’aprenentatge col·laboratiu i delimita la incidència de l’acció educativa de la Zona de Desenvolupament Pròxim gràcies a la interacció entre alumnes més i menys experts i el docent.
Finalment, el fet de treballar la recerca efectiva d’informació amb les noves tecnologies afavoreix també el procés cognitiu que realitza l’aprenent a l’hora de buscar informació en textos escrits en general i, per tant, persegueix l’objectiu específic de millorar i ampliar les capacitats dels alumnes de l’etapa instrumental relacionades amb l’aprenentatge de la lectura.
En quant a la proposta d’exposar-ho mitjançant PowerPoint, hem pensat que ajudarà a consolidar el coneixement que tenen sobre aquest programa, ja que l’han utilitzat en d’altres ocasions i tasques.
k. Procediments i criteris d’avaluació
Avaluarem l’activitat a partir del resultat de la cerca, de la presentació del PowerPoint, de la interacció del treball de grup i de l’exposició oral a la resta de companys. També demanarem als participants que valorin la tasca, els problemes que se’ls han presentat, com els han solucionat, quines coses han anat bé i quines podien haver anat millor i com.
l. Previsió de temporització: L’alumnat d’aquesta etapa assisteix al centre de dilluns a dijous, dues hores diàries. En aquest moment ens trobem en plena preparació i assaig d’un recital poètic que oferirem en el teatre del poble a principis de juny. Els assajos són dijous, o sigui que tenim un dia menys a la setmana. Per tant, començarem al més aviat possible amb l’activitat proposada, tan bon punt el consultor hi doni el vist-i-plau. De totes maneres, les mestres ja hem reservat un autocar sense destí per evitar problemes amb el transport. L’excursió, enguany, és el 17 de juny.
No hay comentarios:
Publicar un comentario