El meu canvi conceptual

Crec que, centrant-me en l’ensenyament, un dels canvis conceptuals més importants de la meva vida es va produir quan vaig començar a fer classe. Abans havia treballat en altres camps diferents a l’educació i em va sortir l’oportunitat de començar a fer classes a adults. Feia temps que havia deixat de banda els estudis i, al començament, vaig patir la crisi de “el mestre ho ha de saber tot”. Jo era la font de coneixement i tenia molt dubtes sobre com fer bé la meva feina!!! He de dir que molts dels adults que m’he trobat al davant pensen el mateix del paper del docent i els sorprèn quan els animo a buscar fonts diferents d’informació i de coneixement. Venim de l’educació que venim.Davant la necessitat de formar-me en el camp de l’educació de persones adultes, em vaig apuntar a un munt de cursos i cursets. Vaig conèixer a fons Freire, Vigotsky, Habermas... , la idea de l’aprenentatge significatiu, la pedagogia de la tendresa, la importància de partir de l’experiència (els adults en tenen molta) per a generar nous coneixements, l’aprenentatge dialògic, l’idea d’educació com a transformadora de la societat, el docent com a facilitador de l’aprenentatge, la idea que tots aprenem de tots (ara lema de l’escola on treballo),... A l’aula em trobava amb situacions que van requerir d’un alt grau de compromís cognitiu per canviar el model conceptual que tenia sobre la idea del paper de l’alumnat i del docent en el procés d’ensenyament – aprenentatge. No em va ser massa complicat perquè el meu compromís conceptual previ l’havia aparcat durant el temps que no vaig exercir de mestra i creia que havia d’adquirir nous esquemes i destreses per a oferir la millor pedagogia educativa i de participació als educands (compromís cognitiu amb l’aprenentatge).