En la meva opinió, la diferència entre un nen petit i un adult davant d’un ordinador es fa evident quan el primer prem tecles i “cliqueja” sense por, passant d’una pantalla a una altra fins a bloquejar el sistema, mentre el segon es manté en actitud d’espera fins que li diuen què ha de fer. Inclús quan té un paper al davant explicant-li tot el procés, l’adult s’espera o fa comentaris com: “ara que ja tinc el google obert, què he de fer?” o “ja he escrit el nom del poble, ara què?”. En la meva opinió, és una de les situacions més complexes, per constants, que ens trobem amb gent gran a l’aula d’informàtica. Cal molt treball i tenacitat amb aquests alumnes perquè facin, experimentin, provin,... fins que arribin a la conclusió que no passarà res terrible si s’equivoquen. Per a mi, la diferència entre el nen i l’adult és que aquest, al llarg de la vida, s’ha equivocat moltes vegades i sap que pot tenir conseqüències. La dificultat rau en animar-los i incentivar-los perquè investiguin i naveguin en les xarxes digitals per comprovar que les TIC els permeten equivocar-se i refer el camí de manera constant. Hi esteu d'acord? Coneixeu algun article que en parli?
No hay comentarios:
Publicar un comentario